És cansat repetir obvietats que no només ha demostrat la intel·ligència sinó també l'experiència. Hi torno, però, perquè sembla que, lamentablement, fa falta. I ho faig amb una cita de Kurt Vonnegut, que diu així:
–En aquest país la majoria de la gent no entén ni què és la recerca pura i dura.
–Li estaria molt agraït si em pogués explicar en què consisteix.
–No es tracta de buscar un filtre de tabac millor o un desmaquillador més suau o una pintura domèstica que duri més, per l'amor de Déu. Tothom parla de recerca i gairebé ningú d'aquest país la practica. De fet, som una de les poques companyies que contractem gent per fer recerca pura i dura. Quan les altres companyies es vanten de fer recerca, parlen de tècnics industrials de pa sucat amb oli, vestits amb bata blanca, que treballen a partir de manuals i el seu somni és un eixugaparabrises millorat per l'Oldsmobile de l'any que ve.
–En canvi aquí...?
–Aquí, i és xocant que ho facin a tan pocs altres llocs del país, paguem a la gent per incrementar el coneixement, perquè aquest sigui el seu únic objectiu.
–És molt generós per part de la Companyia General de Forja i Foneria.
–No hi ha res de generós, en això. El coneixement nou de trinca és el bé més preuat de la Terra. Com més certeses tinguem per treballar, més rics ens farem.
La cita és del llibre (molt recomanable, per cert) Bressol de gat, de Kurt Vonnegut, editat per l'Editorial Males Herbes el 2012 amb traducció de Martí Sales.
RSS Feed